reflexions vora mar, benvingut agost!!!
04.08.2023
agost
La desidentificació és la part del joc.
Vivim una vida en què construïm unes il·lusions que són la nostra realitat transitòria.
Tot existeix i s'esvaeix a l'instant següent que ha estat experimentat.
Res no em suposa una satisfacció permanent, ja que tot seguit d’haver-ho viscut ja s'ha perdut en el temps i és un record.
Res no sembla omplir el recipient, aquest espai buit i fosc que sento en el meu interior més profund.
Buit i fosc és com ho percebo perquè no m'atreveixo a entrar i romandre-hi per explorar allò que sí que m'atreveixo a fer a l'exterior: recórrer camins , sendes i experiències plenes de colors, sensacions i distraccions.
No, en aquest recipient no entro, no sembla tan atractiu perquè em trobo en el no-res, no hi ha distraccions.
Els meus sentits no perceben llums, ni colors, ni sons, ni il·lusions.
No és atractiu entrar en un lloc on tot sembla immòbil, sense res a fer, només estar-hi... no hi ha distraccions...
M'adono que justament aquí radica l'error, i a l’hora la solució de la meva insatisfacció. Haig de deixar d'esperar, i trobar el veritable camí cap a l'espai de pau, de totalitat, on no hi ha carències ni inseguretat, on no hi falta res, on tot hi és.
Tot allò extern no és real, no té res a veure amb mi, és una projecció de la meva pròpia ment per deixar d'explorar la meva autèntica veritat.
Al final només això serà el que em sostindrà davant del darrer pas.
Avançar cap al buit, el buit que em produeix deixar anar tot allò creat i cregut per endinsar-me en la realitat que tota la meva vida he volgut evitar.
Endinsar-me en mi i experimentar, per fi, la meva autèntica veritat.
La veritat de qui sóc, lluny de la il·lusòria creació d'un personatge que s'ha erigit en mi i m'ha usurpat el poder de viure.
Tots els escenaris creats de lluita, por, poder, m'han fet oblidar del meu propi ésser.
Mai ha estat veritat la meva veritat,
mai ha estat seguretat, la meva seguretat,
mai no han estat por tots els meus temors i culpabilitzacions...,tot això és una creació per representar aquest personatge amb una identitat pròpia i llunyana de la meva essència.
Deixo anar la identitat, la il·lusió, la distracció, m'endinso en la foscor... tot esperant que la llum inundi l'espai i torni a brillar la meva essència de nou, que en silenci i sense judici ha esperat pacientment aquest despertar.
Gràcies ànima per la teva fidelitat, la teva paciència i la teva comprensió, i per deixar-me, durant tants anys, jugar a experimentar una vida que no és del tot real.
Ara escullo estar al teu servei, rendir-me a la teva grandesa, humilitat i saviesa, i m'entrego a tu, per tal de viure la vida que hi ha en mi a través Teu.
Gràcies