foc, castanyes i Sants
14.11.2022
novembre
Cada mes té la seva pròpia identitat marcada per la natura i per les tradicions.
Aquest mes comença amb la celebració de Tots Sants seguida del dia dels morts. Acompanyem les festes amb panellets i castanyes a la vora del foc.
El dia s’escurça, i la llum dóna pas a moltes hores de penombra i foscor, que ens conviden a la melangia del record i el dolor pels que ens han precedit i ja han marxat.
La foscor ens convida al recolliment, a la introspecció.
Temps de reflexió, d’observar el pas de la vida a la mort. De veure aquest contínuum per adonar-nos de la nostra impermanència i de que el temps s’escola i l’hem d’aprofitar.
Aprofitem, que això dura poc!! És allò que es diu amb tanta banalitat quan algú proper fa el traspàs.
Aprofita!! Li diem al jovent que no s’adona que tot va massa de pressa i no són conscients que per ells també passa el temps.
Jo proposo canviar el verb, en lloc d’aprofitar, viure.
Viure, i tant se val si la vida és llarga o curta.
Viure, amb consciència, coherència, pau, alegria i amor.
Viure sabent que avui pots escollir gaudir o patir, sols has d’observar quin pensament està prenent el control de la teva ment.
Viure és simplement estar present i atrevir-te a seguir el teu impuls en cada moment.
Viure avui perquè quan sigui l’hora de morir també sapiguem viure plenament la nostra pròpia mort. Gaudint així d’aquesta dansa constant que tots ballem sense ser-ne conscients.
Viure per morir, morir per viure.
No sols físicament. Hi ha tantes morts en la pròpia vida, que estem més preparats del que ens pensem per fer el traspàs, i potser sorprendre’ns del que ens està esperant...
Més vida????