tardor i calor

octubre

Els arbres ens parlen, la tardor és aquí.

Tot i que la calor no ens ha abandonat, els arbres deixen anar les seves fulles i es despullen.

No sé si és pel fred o per la calor però ells segueixen mostrant-nos que és l’època de l’any per deixar anar.

Temps una mica de melangia, doncs deixar anar sempre implica un enyor d’allò que no tornarà. Alhora ens dóna la possibilitat de crear espais per deixar entrar allò que és nou.

Aprofito l’estació, el llenguatge de la natura, m’omplo de la seva saviesa i m’adono de la necessitat de deixar anar.

Deixo anar, amb agraïment per tot el que he viscut, allò que forma part del passat, d’un passat que va ser molt important per mi, tant que creia que no s’acabaria mai. Però tot són etapes i en passar les fulles del llibre de la nostra vida, el més important no és si n’hi ha moltes o no, sinó haver viscut cada fulla amb la passió i l’amor que es mereix cada etapa que la vida ens dóna l’oportunitat d’experimentar.