deixem anar les màscares?
21.02.2022
febrer
Sóc al tren, miro al voltant, les màscares estan presents, tothom tapat... no hi ha expressió, no hi ha somriures, sols ulls que intenten amagar aquest ofec que fa tant de temps que ens persegueix.
Crec que aquest any li demanaré al Sr. Carnestoltes que en comptes de posar, toca deixar anar, ja fa massa temps que anem disfressats...
Deixem les disfresses, deixem d'amagar-nos darrera màscares que ens allunyen del voltant, que m'allunyen de tu i que al final em vaig aïllant i acostumant a aquesta individualitat que a poc a poc es va normalitzant.
Tornem a respirar, parlar, olorar i compartir, i si ens disfressem que sigui de nosaltres mateixos de veritat!!!
Mostrem la nostra veritable identitat, deixem-nos d'amagar. Per fi sentim l'aire i el somriure que estan darrera de la disfressa.
Visca Carnestoltes, visca l'alegria, visca l'amistat , visca la proximitat de tornar a riure i abraçar-nos plegats...
Deixem que els nostres cors s'apleguin de nou, i junts amb la força de l'amor escampem la seva llavor, perquè ara més que mai el món recuperi el seu rumb cap a la solidaritat, el respecte i l'amistat entre tots els éssers humans, sense distincions.
Sense màscares i sense disfresses, en essència tots som iguals, tots som part del mateix... ho hem oblidat??????