tancament de l'Estudi
25.05.2020
Reflexions del meu confinament que em permeto compartir amb tu.
Hi ha un dia en que el vaixell arriba a port i sap que mai més tornarà a salpar, que mai més ja tornarà a fer travessies per mar obert, que la seva estructura ja s'està esquerdant i no es tracta de fer més arreglos i pedaços que dissimulin la seva ja visible fragilitat. És temps de desmontar i que les seves restes les puguin aprofitar embarcacions novelles, que amb les velles peces puguin rescatar la saviesa i l'experiència del vaixell que ja ha arribat a port per no tornar a mar...
Aquest confinament tant a prop del Mar, escoltant la seva remor constant, m’ha suggerit a fer aquest escrit que surt inspirant-se de les seves flaires, tot fent un símil d'una estructura que ja ha arribat a terme i he de desmontar.
El meu estimat Estudi, el meu vaixell que m'ha dut a molts ports diferents a través de tantes i tantes persones que m'han ofert el privilegi d'acompanyar-les i recórrer junts llargues travessies per arribar als seus propis ports interiors, ha arribat al seu final.
Si, és moment de replegar veles, deixar el timó, desmontar estructura i seguir el viatge amb una altra embarcació, potser més lleugera, potser més flexible, potser simplement diferent.
Són temps de canvis, res ha de ser igual que abans. És l’aprenantage que ens dóna aquest retir obligat. Toca fer la vida més senzilla, més esencial, deixar anar estructures que ja formen part del passat. És hora d’anar lleugers d’equipatge, ja no necessito tant, només allò que és primordial. Deixo anar doncs, amb molt agraïment i reconeixement, aquest vaixell que m'ha donat suport tots aquests 25 anys, per poder navegar pel meu interior i el dels que m'han volgut acompanyar.
Ara toca canviar, podría dir que és per la crisi exterior, que també és real, però aquesta situación excepcional m’ha donat l’oportunitat de reflexionar i confrontar- me amb la meva necessitat actual. Aquesta em parla d’alleugerir càrregues, de caminar plegats però amb diferent format, encara no del tot configurat, però amb la confiança que de mica en mica s'anirà perfilant.
Així doncs l’etapa de l'Estudi es tanca per obrir-ne una altra de nova en la meva vida professional i personal que les pugui fer caminar enllaçades armoniosament i donar-me el plaer i la joia de viure amb la totalitat de totes les facetes que per l'edat ja em sento privilegiada d’explorar, l'experiència de la professió i l'escalf de la familia i els infants que estan arribant a la vida com regals d’esperança i continuïtat.
Continuaré a prop teu si així ho desitges, perquè és part de la meva essència seguir acompanyant el camí de consciència i autoconeixement de tots els que senten l'impuls de retrobar-se en si mateixos.
Seguiré la meva activitat amb una nova fórmula adaptada als nous temps, els quals ens demanen molta flexibilitat. T'aniré informant de la millor manera de refer la nostra proximitat, seguint el procès de la desescalada del confinament. Mentre tant farem ús de les tecnologies i els seus suports que ens donen la facilitat de la connexió, encara que no la de l’escalf, ni de l'energia de l’abraçada i del contacte de pell que ens és tan necessari com la respiració .
Gràcies, gràcies, gràcies pel sempre inestimable suport que m'has donat.
Seguim caminant...
Alícia